YAYIJEMAL / HERIDA
YAYIJEMAL
Ta jts’is stuch’emal jbek’tal xchi’uk jun kuxinem akuxa
tsyayijes jtuch’emal:
ta jts’is, ta jchats’is,
chjik’av jbak’iltak yu’un oy volajtik vokolil,
chlok’talel ch’ayemal ta o’ntonal ta syayijemal jch’iel.
¿K’uyelan ta jkoles jyayijemal
ti mu xchuk sba li ak’obal ta sbe jch’ich’eltake,
ti mu kakal chkom li k’exlal ta jchinab
xchi’uk ta ko’nton?
¿K’uxi xu’ xkut yu’un ta jpajes li at o’ntonale?
¿K’uxi xu’ xkut yu’un xch’ay ta jol li syayijemal jch’iele…
yu’un k’alal chits’ibaj sole chmuk’ib?
Ta jts’is ta jchats’is syayijemal jch’iel.
yayijem sni’ jk’obtak yu’un ep xa la jts’is vokolil
xchi’uk lubeb li jpate yu’un xkuchoj li jlajele.
HERIDA
Suturo mi herida con una aguja oxidada
tres, cuatro puntos desgarran mi herida:
suturo y vuelvo a suturar,
coágulos de dolor ahogan mis huesos,
borbotea olvido en la grieta de mi infancia.
¿Cómo curar las hendiduras de mi pasado
sin que la noche se enrede en mis venas,
sin que la pena se atasque en los pliegues de mi cerebro
y atraviese mi pecho?
¿Cómo detener esta desesperación?
¿Cómo hago para olvidar esta herida abierta…
sí en cada verso que escribo se agrieta más y más?
Suturo y vuelvo a suturar
tres, cuatro puntos agrietan los tejidos de mi infancia.
Suturo en silencio
con mis dedos llagados de hilvanar tanta desgracia
y mi columna cansada de sostener el funeral de mi niñez.